ZER BARIDÀ-BATLLIA

La Cerdanya. Un indret peculiar que marca la diferència.

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Sun, 29 Nov 2009 15:50:00 +0000

Entre les muntanyes del Pirineu axial i el Prepirineu es troba una de les planes més extenses que hi ha entre les comarques dels Pirineus. Durant el miocè, en aquesta terra de falles s’hi originava un esfondrament que donava pas a una conca i durant anys s’ha cregut que acollia un immens llac envoltat de cims pedregosos.

Cal comentar, però, que els últims estudis geològics demostren que el llac, de poca profunditat, només afectava la Batllia de Bellver, des del coll de Saig i l’estret d’Isòvol fins a Sant Martí dels Castells. Amb el pas del temps, els sediments aportats pel riu Segre el van anar omplint fins que va desaparèixer. Un cop el llac es va dessecar, la plana va sortir a la llum. Des d’aleshores ha plogut molt, moltíssim, i a dia d’avui aquesta vall d’origen tectònic en diem Cerdanya.

Si una singularitat cabdal té aquest indret, és per la seva orientació. La Cerdanya és l’única vall europea que es dibuixa d’est a oest en lloc de la direcció de nord a sud habitual de la zona i, és clar, d’aquest factor característic es desprenen molts trets específics de la vall. La comarca queda marcada pel pas del riu Segre, que es desplaça cap a l’oest i recorre la Cerdanya a través dels

seus aproximats 35 km de llarg. La plana creix uns 9 km més pel que fa a l’amplada i

la rodegen muntanyes a cada banda de prop dels 3.000 m. Al sud, i també doncs a la baga, s’alcen el Puigmal, la Tosa d’Alp i les serres de Cadí i de Moixeró. Al nord i també a les faldes de les muntanyes que més hores de sol reben, s’hi assenten el Carlit, el Puigpedrós i la Tossa Plana de Lles. L’altitud mitjana de la comarca és de 1.200 metres. Les muntanyes protegeixen la plana de la humitat del Mediterrani, a escassos 100 km de distància; i de la duresa del clima atlàntic, per la qual cosa podem dir que la Cerdanya disposa d’un microclima propi en un espai relativament reduït. Als indrets més elevats hi dominen les característiques del clima alpí, mentre que per sota dels 2.300 m s’hi pot identificar un clima subalpí i a la plana el domini del clima mediterrani, tot i que lleugerament més sec. Evidentment, el contrast més significatiu el veiem en comparar les hores de sol del vessant nord i del sud, i d’això es deriva l’aprofitament dels centres d’energia solar, com el d’Odelló i el de Themis o, també, el mateix forn solar de Font-romeu.

D’aquestes característiques es desprèn, a més, una fauna i una flora variada i, fins i tot endèmica de la zona.

I si per ella mateixa la Cerdanya ja és una comarca amb força peculiaritats, la seva divisió administrativa no deixa de sorprendre per la multitud de banderes que la regeixen: Girona, Lleida, Catalunya, l’Estat espanyol, els Pirineus Orientals i França són les diverses administracions a les quals pertany.

Però anem a pams. Per començar podem sentir anomenar la Cerdanya com a

francesa o alta i com a espanyola o baixa, dues maneres diferents de designar el mateix, és a dir, la frontera estatal entre França i l’Estat espanyol. Pel que fa a França, l’Alta Cerdanya forma part del departament dels Pirineus Orientals, estructura amb què s’organitzen les equivalents províncies a l’Estat espanyol. I quant a la Baixa Cerdanya, aquesta queda dividida altra vegada en la demarcació provincial gironina i la lleidatana. Però tot té un motiu (malgrat que pugui ser o no convincent als ulls de tothom). La divisió estatal es remunta al 1659, amb el Tractat dels Pirineus, pel qual la frontera amb França es desplaçava a seu favor i el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i mitja Cerdanya feien el canvi de bandera. Tot plegat era la resolució que es va dur a terme —tot i no ser aprovada per les Corts catalanes— per l’afany de la instauració de les monarquies absolutistes entre Lluís XIV, aleshores rei de França, i Felip IV, monarca espanyol. Aquest conflicte era a conseqüència de la revolta del 1640 a Catalunya, també anomenada la Guerra dels Segadors.

La divisió provincial es remunta, en canvi, al 1833, sota el regnat de la reina regent M. Cristina de Borbó, en què, seguint el model departamental francès, es va estudiar la manera d’aplicar la mateixa estructura a l’Estat espanyol. El criteri principal per tal de dibuixar les fronteres era que des del punt més llunyà de la província fos possible arribar a la capital en un marge màxim d’un dia a cavall. Així doncs, el relleu cerdà feia que la Baixa Cerdanya es repartís entre dues províncies i que la part oriental passés a pertànyer a Girona i l’occidental a Lleida. Tot i així, des de la creació del Consell Comarcal de la Cerdanya (1987), administrativament parlant hi ha moltes gestions que s’han centralitzat a Puigcerdà i la diferència provincial no es fa tan palesa. Igualment ha passat amb la frontera amb França des del 1991, amb l’Acord d'Schengen, pel qual s’estableix la lliure comunicació entre els residents dels països de la Unió Europea. Amb la facilitat consegüent per creuar la frontera, els cerdans l’han passat a designar la ratlla amb un to burlesc.

LES ZERs, (OBSERVATORI DE L'EDUCACIÓ RURAL)

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Sun, 22 Nov 2009 20:39:00 +0000

GIRONA | ANNA TARRÉS

Dir que la societat està canviant no és cap novetat. En els darrers anys, s'ha observat que les ciutats han modificat els seus hàbits, han augmentat demogràficament i han crescut no només territorialment, sinó que també en l'àmbit productiu i cultural. Sembla, doncs, que les transformacions han afectat els nuclis urbans, però què ha passat amb les zones rurals? Encara que la imatge de poble o de municipi tradicionalment agrícola sigui present en la ment de moltes persones, cal remarcar que aquests espais també han sofert intenses transformacions que els han comportat noves demandes i necessitats molt diferents a les que es tenien anys enrere, i s'han assimilat cada vegada més als nuclis urbans, fins i tot en la vessant educativa.

Des de fa un parell d'anys, moment en què es va crear l'Observatori de l'Educació Rural, les persones que integren aquesta entitat han estat analitzant, precisament, en quins aspectes han canviat aquells pobles rurals (de menys de 3.000 habitants) i quines són les noves demandes que han sorgit arran d'aquest canvi per tal d'adaptar el sistema educatiu d'aquestes poblacions a la nova realitat. Aquesta és la conclusió i l'objectiu principal a què ha arribat aquest centre de documentació i anàlisi: donar als habitants d'aquests municipis rurals un "nou Projecte Educatiu de Poble", tal com el defineix el mateix Observatori. De fet, aquesta proposta es desenvoluparia a través d'unes línies generals, però que al mateix temps comptarien amb línies més concretes per poder aplicar a la diversitat existent d'aquests nuclis (no tots han evolucionat de manera paral·lela).

Després de dos anys d'estudi i de recopilació de dades de 14 Zones Educatives Rurals (ZER) -en un principi es volia crear una base de dades de 19 ZER repartides per tot Catalunya (tres de les quals, de Girona)-, s'ha observat que aquests pobles han evolucionat en l'àmbit social, econòmic, ambiental, educatiu i en benestar.

Ara bé, es pot afirmar que el canvi que ha comportat la resta de processos ha estat el creixement demogràfic conseqüència dels moviments migratoris. Per una banda, els pobles han crescut per una arribada important d'estrangers, però també per l'elecció dels mateixos habitants a residir on han viscut tota la vida. Malgrat el procés de desruralitzacióque han viscut la majoria d'aquests municipis, d'altres han augmentat la seva subsistència econòmica basada en la indústria o el turisme. Aquestes incorporacions són les que han provocat que un 25% dels municipis rurals (aquells amb menys de 3.000 habitants) hagin augmentat demogràficament un 20% de mitjana.

Aquest nou entremat és el que ha motivat a plantejar una revisió, ja que per una banda, i a diferència d'abans, el nombre de nens que es troben en edat d'educació obligatòria (0 a 12 anys) ha augmentat. Segons defineix l'Observatori de l'Educació Rural aquest augment requereix noves estructures organitzatives que ajudin a gestionar l'educació en aquests municipis.

Recuperar un model pedagògic

Si bé l'educació rural s'havia basat sempre en un model pedagògic d'escola petita -basat en un ensenyament amb alumnes d'edats diferents en un mateix curs perquè enriquia el col·lectiu-, quan aquests espais educatius han crescut en nombre d'estudiants, s'ha redefinit el model adaptant-lo al funcionament dels nuclis urbans. El mateix col·lectiu de mestres considera aquest pas "contradictori", motiu pel qual des de l'Observatori s'ha proposat "repescar aquest model d'escola petita" i complementar-lo amb les noves necessitats.

Per l'altra, la diversitat lingüística existent avui dia a les classes al món rural també obliga a reflexionar si ha arribat el moment en què s'ha de posar a debat si el català ha de continuar essent l'idioma estructural de l'ensenyament, ja que molts dels idiomes presents són desconeguts pels transmissors dels continguts educatius.

En l'àmbit institucional, des de l'Observatori també es considera que cal que els ajuntaments d'aquests pobles incorporin i com a "prioritaris" dins dels equipaments municipals tant la llar d'infants com les escoles, ja que aquests dos espais s'han convertit en necessaris tant com ho són a les ciutats. A més, segons aquest grup, els consistoris també haurien d'ampliar les seves responsablitats i competències en matèria educativa, ja que a dia d'avui no desenvolupen tot el seu potencial.

A banda del que s'ha exposat fins ara, els pobles coneguts per ser de "pagès" també han augmentat en necessitats, vingudes pel canvi d'hàbits dels seus habitants. En l'àmbit educatiu les noves demandes s'han incorporat a través dels pares amb l'objectiu de facilitar que els infants assiteixin a classe en el mateix municipi de residència. És a dir, que el servei de menjador o dit d'altra manera, "l'educació en horari continuat" és un servei que s'ha intensificat en demanda amb el pas dels anys. Des de l'Observatori, s'ha posat de manifest que per tal que aquest servei sigui viable, caldria gestionar-se de manera compartida; és a dir, conjuntament guarderia amb escola en la seva totalitat (cuina i dinar). D'aquí sorgeix el concepte de Projecte Educatiu Comú (dels 0 als 12 anys), que també inclou la gestió del transport escolar als centres, un tema que s'ha admès com a "pendent", probablement a causa del factor econòmic.

LES COMPETÈNCIES

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Fri, 02 Oct 2009 20:57:00 +0000

Competencies i TAC

View more documents from jvivancos.

TEMPS PERDUT?

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Mon, 22 Jun 2009 20:42:00 +0000

Un article sobre els temps perdut en el centres i l'ambient que això comporta en les aules del país.

http://www.elpais.com/articulo/educacion/profesor/diferencia/elpepiedu/20090622elpepiedu_2/Tes/

STAC Rurals

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Mon, 22 Jun 2009 19:21:00 +0000

Aquí us presento tres de les AUQUES que els nostres alumnes van fer pel CERTAMEN LITERARI i que alhora ens serveix com a material per a les JORNADES STAC de Lleida.

DIA D'EUROPA A LA ZER Baridà-Batllia

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Tue, 09 Jun 2009 14:36:00 +0000

El dia 8 de Maig, la ZER Baridà-Batllia va celebrar el dia d'Europa a Montellà de Cerdanya. Allí els alumn@s es van trobar i van organitzar una activitat d'orientació pels alumn@s de primària i jocs pels més petits. Tot seguit, els pares i mares ens van presentar els plats dels diferents països escollits...QUE BONS!!!!!,,,i els vam degustar.
A la tarda cada centre va presentar el joc del seu país i els alumn@s d'aquests centres van presentar els seus Powers (presentacions) als altres alumn@s i als professors i professores.
El dia va ésser perfecte. VISCA EUROPA

Dia Deuropa Presentacions

View more OpenOffice presentations from baribat.

COLÒNIES A BANYOLES

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Mon, 01 Jun 2009 20:36:00 +0000

Els alumn@s de la ZER Baridà-Batllia han realitzat les colònies al llarg de la passada setmana i en quan tinguem fotografies aquí us les ensenyarem.

Per cert, la setmana fou fantàstica; Sol, grans monitors, moltes activitats i un gran paissatge.

Els pròxims dies anirem aportant sensacions i vivències de nens, nenes, professors i professores, vetlladores,etc. També ho podreu trobar a la Revista digital AIRE LLIURE número 39.

Coneixem noves oportunitats educatives.

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Mon, 01 Jun 2009 20:35:00 +0000

xarxes socials: e-ducació i e-moció

View more OpenOffice presentations from xsune.

DIGITALITZACIÓ

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Tue, 12 May 2009 19:13:00 +0000

El projecte 1:1 (un alumne, un ordinador) que ha proposat el Departament coincidirà amb la implantació de les competències bàsiques als centres. Ambdues propostes, esperades durant anys, desperten expectatives i preguntes:

Si el punt clau per assegurar-ne la implantació i evitar els errors del passat (LOGSE) és la formació, com serà, tractarà sobre metodologia competencial?

Segons afirma el Departament a la wiki creada pel projecte llibre 1:1, la formació tractarà sobre l’operativa del llibre digital que el centre hagi escollit (Santillana o DIGITAL-TEXT) la PDI, com fer l’avaluació i la metodologia pedagògica… com enfocar les classes.

Dia d'Internet 2009

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Tue, 12 May 2009 19:05:00 +0000

La web 2.0, amb la introducció de noves maneres de fer i comunicar-se, està transformant les relacions socials en tots els àmbits, inclòs l'educatiu. Les formes d’explicar una història i de posar-la en circulació s’amplien cada dia a través de les possibilitats que ofereix la xarxa i el llenguatge audiovisual.

Les ‘històries digitals’ (digital storytellings) són petits relats d’experiència, que pretenen expressar i explorar el vessant més emotiu i personal de cadascú a través d’imatges (fotos, gràfics, vídeos, etc.) i sons (veu en off, músiques, etc.)

Aquestes formes de contar històries, que són cada cop més populars entre els joves, es posen en circulació a través d’Internet (publicades, per exemple, a youtube). D’aquesta manera, els relats s’incorporen a un ‘espai d’afinitat’, una comunitat que participa de la creació, distribució i recepció d’històries i narracions.

PARELLES LECTORES

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Tue, 12 May 2009 18:55:00 +0000

La ZER BARIDÀ-BATLLIA ha impulsat un nou pla per la lectura, el seu hàbit en els nostres alumnes i per tal que aquest hàbit es faci agradable en els nostres alumn@s i que d'aquesta manera en un present i futur prenguin la lectura com quelcom positiu, propi i interioritzat.

Mireu, en aquestes fotos es pot veure un dels objectius que ja es porten a terme en diversos col·legis de la nostra ZER. Se'n diu parelles lectores o apadriment lector, doncs els alumn@s grans ensenyen als alumn@s més joves com s'ha de llegir, com s'ha de viure, i com interioritzar la lectura.

PATI NOU

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Tue, 12 May 2009 18:45:00 +0000

A Montellà, l'Ajuntament d'aquest poble, juntament amb l'empresa promotora veina ha realitzat unes importants hores de millora del patí escolar resultant una excepcional zona d'esbarjo i de treball alhora que els alumn@s disfruten de grans moments de lleure.

Aquí us enesenyem unes fotos d'aquest nou i reformat pati:

DIA DE L'ARBRE

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Tue, 12 May 2009 18:25:00 +0000

EL DIA DE L'ARBRE

Els alumn@s de la ZER BARIDÀ-BATLLIA van anar a la trobada Comarcal de l'Alta i la Baixa Cerdanya en la trobada entre catalans i francesos vers la consecució d'una actitud de responsabilitat en el medi ambient, en el conseixement de la nostra terra, i en la realció amb els companys d'altres col·legis.

Aquí en teniu unes fotos d'aquest dia, en què els alumn@s van aprendre diverses coses en diversos tallers i van conèixer o reconèixer aquesta llengua tant pròxima.

WEB 2.0-3.0-4.0

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Tue, 21 Apr 2009 21:50:00 +0000

Hacia dónde va la web (web 3.0)

View more presentations from dreig.

L'ORIÓ -UNA AU IMPRESSIONANT-

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Tue, 21 Apr 2009 20:04:00 +0000

Fa molts divendres, concretament al segon trimestre, Un ORIÓ ens va visitar al col·legi. Aquest animal s'utilitza en els aeroports per tal d'evitar l'aglomeració d'aus i el correcte funcionament d'aquest.És original de CANADÀ.
Els nens van disfrutar de la visió en primera persona d'aquesta au tant impresionant. Van disfrutar del vol i del caminar d'aquesta au. En la presentació i va haver un gran nombre d'assitents entre alumnes, pares, professors i admiradors.

PROGRAMES A LA XARXA

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Mon, 20 Apr 2009 20:46:00 +0000

SCRIBD

Aquest PROGRAMA en permetrà poder penjar la revista en format DIGITAL.
Molt interessant per a penjar documents. (Sols és necessari ésser USUARI)

Así, podemos entender como 2.0 -"todas aquellas utilidades y servicios de Internet que se sustentan en una base de datos, la cual puede ser modificada por los usuarios del servicio, ya sea en su contenido (añadiendo, cambiando o borrando información o asociando datos a la información existente), pues bien en la forma de presentarlos, o en contenido y forma simultáneamente."- (Ribes, 2007)

VISITA A LA FUNDACIÓ MIRÓ

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Mon, 20 Apr 2009 20:31:00 +0000

DONA I OCELL 1982. Aquesta escultura també la vam visitar.Parc de l'escorxador.

El dimarts dia 14, els alumnes de la ZER Baridà-BATLLIA vam fer un viatge a la FUNDACIÓ MIRÓ,a Barcelona, amb l'objectiu que els nostres alumnes veiessin en primera persona les col·leccions d'aquest ARTISTA i així poder també, descobrir L'OBRA sobre la qual han estat treballant en el projecte INTERDISCIPLINAR.

L'Ona, professora d'Infantil de Prats, la Merce, professora de llengües, i la Isabel, professora d'Infantil de Lles, ens van fer de guies tot explicant-nos les obres més treballades en el projecte i descobrint els aspectes més pedagògics d'aquest artista.

Actualment la col·lecció de la Fundació Joan Miró comprèn més de 14.000 peces: 217 pintures, 178 escultures, 9 tèxtils, 4 ceràmiques, l'obra gràfica gairebé completa i uns 8.000 dibuixos.

La major part d'aquest fons va ser donat a la Fundació per Miró mateix. Altres obres provenen de la col·lecció de Pilar Juncosa, esposa de l'artista, i de la col·lecció de Joan Prats, íntim amic de Miró i impulsor de la idea de crear la Fundació. Aquest fons s'ha vist incrementat amb les donacions posteriors de Marguerite i Aimé Maeght, Pierre Matisse, Manuel de Muga, Josep Lluís Sert, Francesc Farreras, Josep Royo, Gérald Cramer i David Fernández Miró, nét de l'artista.

Una part igualment estimable és la formada per les obres en concepte de dipòsit, provinents majoritàriament de membres de la família Miró i de la Gallery K.AG, fundada per Kazumasa Katsuta.

Si hi voleu donar una ullada:(molt interessant)

http://fundaciomiro-bcn.org/fundaciojoanmiro.php?idioma=4

DINOSAURES & RECERCA EN ACCIÓ

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Mon, 20 Apr 2009 13:13:00 +0000

El dissabte 18 d'Abril els alumnes de la classe dels Paparazzis de Montellà hem anat a veure el PARC CRETACI MUSEU CONCA DELLÀ d'Isona. Això ha estat possible gràcies a la participació en un projecte de RECERCA EN ACCIÓ.
Va ésser una excursió guiada, per un paleontòleg, per dos jaciments d'aquella zona en què vam aprendre sobre els dinosaures que hi havia hagut en aquella zona i vam poder observar les restes que encara perduren. També vam veure el museu d'Isona dedicat a l'evolució de la zona de TREMP.Aquí en teniu unes fotos:

SANT JORDI 09

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Sun, 19 Apr 2009 19:28:00 +0000

Qui va ser Sant Jordi?

El nom de Jordi és un mot grec que vol dir el qui treballa la terra, llaurador o pagès.

El més important és que Sant Jordi va ser un màrtir. Mot grec que significa testimoni, és a dir, la persona que compareix a declarar davant la justícia, el que ha vist o sentit, que compareix a certificar la identitat d'algú, l'exactitud d'una declaració...com diu el diccionari Pompeu Fabra.

Quan en els primers segles després de Crist els seus seguidors es negaven a adorar com un Déu l'emperador romà, declaraven que l'únic Déu que podien adorar era Jesucrist. Aquest testimoniatge era castigat amb la pena de mort.

Per això la paraula màrtir ben aviat es va aplicar a aquelles persones que havien donat la seva sang per causa de la seva fe en el Crist.

Arran d'aquests màrtirs es redactaren cròniques que que eren llegides a reunions cristianes el dia de l'aniversari de la mort del màrtir, que de fet representava el dia del naixement, l'inici d'una vida eterna. Sant Jordi, Patró de Catalunya.

Entre els molts milers de màrtirs, Sant Jordi va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals. El fet de ser cavaller li donava categoria entre la gent d'armes. Això féu que l'escollissin per patró de la cavalleria i noblesa catalana.

Per festivar el Sant, a Barcelona, la noblesa havia celebrat en el Born, torneigs, justes i altres jocs d'armes, que havien revestit gran solemnitat i donaven a la festa un to senyorívol i aristocràtic que n'allunyava el poble.

Avui en dia, en el nostre país, la figura de Sant Jordi es troba en molts àmbits: pintures, escultures gravats,...segells, monedes, banderes, vestits, brodats, rajoles, mobles, ceràmica, joies, miniatures... D'altra banda, pensem amb persones que coneguem i se'n diguin amb aquest nom.

Tot plegat és prou significatiu com per creure que és una figura ben viva, i que ha deixat empremta en el record de la gent. Ha format part del nostre folklore. Paraula anglesa que significa la saviesa del poble.

EXTRAPOLACIÓ

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Mon, 06 Apr 2009 21:07:00 +0000

L'escola rural: un model exportable a la ciutat
El tècnic de l'àrea de sociologia de la Fundació del Món Rural, Eduard Trepat, és l'autor d'aquest article d'opinió que reflexiona sobre les aportacions de l'escola rural a la societat catalana.

13/10/2008 · Sociologia · Article d'opinió

Lloc:

El dia 15 de setembre, un any més, es va iniciar el curs escolar. Aquest, però, no és un inici qualsevol, ja que aquest serà el curs de la nova llei d'educació. Un text legal que vol regular el sector des d'una perspectiva catalana. Hi ha canvis sobre la taula encara per debatre i consensuar, com ara la definició del paper de l'escola concertada, la sisena hora, el projecte educatiu o les futures zones educatives. Des de la Fundació del Món Rural, un dels impulsors de l'Observatori de l'Educació Rural de Catalunya, volem que hi sigui present el model de l'escola rural i que aquest aporti el millor del seu funcionament a l'escola pública catalana.

L'anomenada escola de les tres «p» –petita, de poble i pública– té uns trets específics que la diferencien de l'escola ordinària, tot i que estigui emmarcada en el mateix sistema educatiu. L'escola rural té tres característiques importants: la proximitat, la flexibilitat i la interacció. Proximitat, perquè en escoles que moltes vegades no superen els 25 alumnes es facilita que les relacions entre el professor i l'alumne siguin més properes i individualitzades. Flexibilitat, perquè el fet de tenir un nombre reduït d'alumnes i de docents dóna llibertat a l'hora de programar el projecte educatiu del centre i adaptar-se a les necessitats de cada alumne, sobretot tenint en compte que la major part de les vegades nens i nenes de diferents edats comparteixen una única aula amb un únic mestre. I finalment, interacció, perquè les relacions entre els docents, alumnes de diferents edats, els pares i la comunitat local són molt estretes.

A més d'aquests aspectes específics, l'escola rural desenvolupa un paper social molt important i que no es pot atribuir de la mateixa manera a l'escola ordinària. El fet que la majoria estiguin situades en municipis de menys de 3.000 habitants fa possible que aquesta institució sigui una eina de dinamització de la vida al poble, i ser la biblioteca, la sala d'exposicions o la seu social al mateix temps. Mantenir una petita escola oberta pot estimular que famílies joves s'instal·lin en municipis petits i contribueix a mitigar el despoblament del món rural català. L'escola rural també és un escenari ideal per a la integració de persones immigrades, cada cop més presents en territoris rurals per la seva proximitat i interacció social permanent.

Des de la FMR creiem que el model d'escola rural està aportant nous valors i maneres de funcionar al sistema educatiu general català pel seu mètode pedagògic i per la seva capacitat de vertebració territorial.

El model pedagògic i social de les escoles rurals a nivell municipal es veu reforçat per l'agrupació d'escoles rurals properes en diferents àmbits territorials anomenats Zona Escolar Rural (ZER). Aquestes zones respecten la independència de cada centre educatiu, però coordinen un mateix projecte pedagògic, fomentant d'aquesta manera l'optimització de recursos i docents (en molts casos compartits i itinerants). Aquesta realitat dispersa per tot el territori, així com el model educatiu i social que proposen l'escola rural i les ZER no han passat en cap cas desapercebuts i s'han tingut en compte a l'hora de redactar la futura llei d'educació.

Les diferents zones educatives que ens proposa la llei arreu del territori català, rural i urbà, són, des del nostre punt de vista, una extrapolació de les zones escolars rurals i el seu model. Donar independència als diferents centres educatius, però al mateix temps implicar-los en un projecte social i territorial més ampli beneficiarà sens dubte el nivell educacional dels alumnes, integrarà la societat i ajudarà a reduir els desequilibris territorials.

En conclusió, la llei d'educació proposa un marc per millorar el nostre sistema educatiu i per preservar les especificitats i la funció social de l'escola rural. Des del món rural es poden aportar models, valors, experiència i formes d'organització per millorar el sistema educatiu en general. D'una banda, el model de l'escola rural extrapolat a les futures zones educatives, amb l'objectiu de fusionar els interessos de la tasca formadora de l'escola amb els de la societat en general mitjançant un projecte territorial i transversal.

D'altra banda, la filosofia, més urbana, de ciutat educadora, que des de fa temps es reivindica per als municipis més petits amb el nom de «poble educador», amb l'objectiu d'implicar l'escola en l'educació, no només dels nens i nenes sinó de tota la comunitat.

ANY MONTURIOL

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Mon, 30 Mar 2009 20:09:00 +0000

Narcís Monturiol i Estarriol (1819 - 1885)

Narcís Monturiol, nascut a Figueres l'any 1819, enginyer i advocat de formació, és conegut per la seva faceta d'innovador i, especialment, per ser el creador del primer submarí capaç de submergi-se i tornar a la superfície

LA PREINSCRIPCIÓ.

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Thu, 19 Mar 2009 19:58:00 +0000

Si no us recordaveu, tan els petits com els no tant petits de fer la preinscripció, aqui teniu una web, bé la web del Departament, que us ajudarà en les dates i la forma de realitzar aquesta preinscripció.

http://www.gencat.cat/preinscripcio/cat/que_he_de_fer_si.htm

La Vaga NO A LA LEC.

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Thu, 19 Mar 2009 19:49:00 +0000

Ei per si entreu dintre del Bloc i voleu saber que n'opina el país, Catalunya, sobre la Vaga, veieu el vídeo i visiteu el Bloc del Sindicat: sindicat.net i el de la generalitat: gencat.cat/Educació.

Aqui teniu el vídeo d'aquest matí a TV3, on s'explica algun perquè de tot plegat.

Un projecte Innovador: La videoconferència

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Tue, 17 Mar 2009 22:38:00 +0000

L'escola de Parts, CEIP Sant Serni realitza junatment amb l'escola d'Alp, Ceip Bac de Cerdanya, i l'escola de Puigcerdà,Alfons I, un projecte molt interessant, si el voleu coneixer entre a la web de parts o en el seu bloc. Els trobareu en aquesta mateixa pàgina.(Veure enllaços). El projecte està coordinat per en: Miquel, la Miriam i en Xavier.

RESULTATS FASE TERRITORIAL D'ESQUÍ NÒRDIC -ARANSA 09-

noreply@blogger.com (Coses de ZER) — Tue, 10 Mar 2009 21:47:00 +0000

FASE TERRITORIAL FINAL D'ESQUÍ DE FONS
ARANSA-Diumenge 8 de MARÇ de 2009
CLASSIFICACIONS iNDIVIDUALS
Infantil Masculí 95-96
1.-Nil Martínez CEIP Tuixent Solsonès
2.-Marc Lara IES Joan Brudieu Alt Urgell
3.-Quim Fargas CEIP Albert Vives Alt Urgell
4.-Ruben Carrasco CEIP Albert Vives AltUrgell
5.-Lluís Fresco CEIP Tuixent Solsonès
6.-Ruben Espina CEIP Albert Vives Alt Urgell
7.-Arnau batista CEIP Ridolaina La Cerdanya
8.-Brahiam Saldarriaga CEIP Albert Vives Alt Urgell
9.-Pol Moya Betriu IES Joan Brudieu Alt Urgell
10.-Roman Stevsic CEIP Albert Vives Alt Urgell
Infantil Femení 95-96
1.-Jana Vila IES Joan Brudieu Alt Urgell
2.-Ariadna Llobet CEIP Albert Vives Alt Urgell
3.-Jana Pellicer CEIP Albert Vives Alt Urgell
4.-Laia Guitart IES Joan Brudieu Alt Urgell
5.-Mariona Mateo CEIP Albert Vives Alt Urgell
6.-Zoe Pastor CEIp Albert Vives Alt Urgell
Aleví Masculí 97-98
1.-Pablo Sanchez CEIP Portella Blanca Cerdanya
2.-Genis Olm CEIP Portella Blanca Cerdanya
3.-Vadim Hurtado CEIP Pau Claris Alt Urgell
4.-Elias Fernandez CEIP Ridolaina Cerdanya
5.-Jordi Munt CEIP Portella Blanca Cerdanya
6.-Ferran Tintoré CEIP Albert Vives Alt Urgell
7.-Emiliano Peñalillo CEIP Albert Vives Alt Urgell
8.-Jan Marsino CEIP Albert Vives Alt Urgell
9.-Guillem tejedor CEIP Albert Vives Alt Urgell
10.-Sergi Garcia CEIP Albert Vives Alt Urgell
11.-Joan Escalona CEIP Ridolaina Cerdanya

Aleví Femení 97-98
1.-Abril de Miguel CEIP Pere Sarret Cerdanya
2.-Claudia Doria Col.legi La Salle Alt Urgell
3.-Andrea Nadal CEIP Pau Claris Alt Urgell
4.-Anna Rey CEIP pau Claris Alt Urgell
5.-Paulina López Col.legi La Salle Alt Urgell
6.-Agnés Aguilera CEIP Pau Claris Alt Urgell
7.-Laura Asensio CEIP Ridolaina Cerdanya
8.-Julia Garriga CEIP Pau Claris Alt Urgell
9.-Gemma Isern CEIP Pau Claris Alt Urgell
10.-Anna Ribera CEIP Pere Sarret Cerdanya
11.-Mar Coll CEIP Tuixent Solsonès
12.-Laura Pellicer CEIP Albert Vives Alt Urgell
13.-Silvia Besolí CEIP Albert Vives Alt Urgell
14.-Laia Solé CEIP Pau Claris Alt Urgell

Benjamí Masculí 99-00
1.-Gral Sellés CEIP Portella Blanca Cerdanya
2.-Arnau Olm CEIP Portella Blanca Cerdanya
3.-Pau Francino Col.legi La Salle Alt Urgell
4.-Francesc Colell Col.legi La Salle Alt Urgell
5.-Marc Pellicer CEIP Els Agols Alt Urgell
6.-Andreu Tarrés CEIP Tuixent Solsonès
7.-Guillem Asensio CEIP Ridolaina Cerdanya
8.-Alex Merino CEIP Portella Blanca Cerdanya
9.-Magí Sanchez CEIP Portella Blanca Cerdanya
10.-Toni Vicente Col.legi laq Salle Alt Urgell
11.-Oriol Garreta Col.legi La Salle Alt Urgell
Benjamí Femení 99-00
1.-Paula Martínez CEIP Tuixent Solsonès
2.-Mònica Dòria Col.legi La Salle Alt Urgell
3.-Guadalupe López Col.legi La Salle Alt Urgell
4.-Carola Vila CEIP Albert Vives Alt Urgell
5.-Florentina Olm CEIP Portella Blanca Cerdanya
6.-Laia Rey CEIP Pau Claris Alt Urgell
7.-Aida Flix CEIP Pau Claris Alt Urgell
8.-Ivet Casanovas CEIP Ridolaina Cerdanya
9.-Ona Carazo CEIP Ridolaina Cerdanya
10-Noelia Gonzalez CEIP Pau Claris Alt Urgell
11.-Rosa Estanyol Col.legi La Salle Alt Urgell
12.-Paula de Sousa Col.legi La Salle Alt Urgell
13.-Sara Ginesta CEIP Ridolaina Cerdanya

Pollet Masculí 01-02 (Fora de concurs)
Bernat Sellés CEIP Portella Blanca Cerdanya
Ot Planes CEIP Pau Claris Alt Urgell
Jaume Pueyo CEIP Pau Claris Alt Urgell
Joan Estañol Col.legi La Salle Alt Urgell
Martin Morales CEIP Portella Blanca Cerdanya
Ivan Fernandez CEIP Pere Sarret Cerdanya
Marc Colell Col.legi La Salle Alt Urgell

Pollet Femení 01-02 (Fora de concurs)
Maria Sellés CEIP Portella Blanca Cerdanya
Jana Sellés CEIP Portella Blanca Cerdanya
Lola Robles CEIP Pau Claris Alt Urgell
Eulàlia Tarrés CEIP Tuixent Solsonès
Martina Sellés CEIP Portella Blanca Cerdanya

CURSES DE RELLEUS
Tripletes Cursa Relleus Infantil Masculí 3X600 m
1.-IES JOAN BRUDIEU............. Alt Urgell
Marc Lara-Laia Guitart-Jana Vila

Tripletes Cursa Relleus Infantil Femení 3X600 m
1.-CEIP ALBERT VIVES................. Alt Urgell
Jana Pellicer-Mariona Mateu-ZoePastor

Tripletes Cursa Relleus Aleví Masculí 3X600 m
1.-CEIP PORTELLA BLANCA............... Cerdanya
Gral Sellés -Alex Merino – Arnau Olm

Tripletes Cursa Relleus Aleví Femení 3X600 m
1.-COL.LEGI LA SALLE............. Alt Urgell
Paulina López-Claudia Doria-Mònica Doria

Tripletes Cursa Relleus Benjamí Masculí 3X600 m
1.-COL.LEGI LA SALLE ............... Alt Urgell
Cesc Colell-Pau Francino- Lupe López

Tripletes Cursa Relleus Benjamí Femení 3X600 m
1.-COL.LEGI PAU CLARIS ........ Alt Urgell
Lola Robles-Laia Rey-Aida Flix