Kilian Jornet s'acomiada del seu company: "M'alegro d'haver conegut la persona increïble que hi havia darrere de l'enorme campió"
"Recordo aquella llibreta on tenia la teva foto durant els cursos a
l'institut. Recordo buscant-te tímidament per demanar-te una foto en els
grans campionats. Recordo les teves paraules sempre amistoses a joves
corredors com jo. Recordo la teva facilitat pels descensos, sempre
fàcils en qualsevol tipus de neu. Recordo la teva seguretat, del teu pas
fàcil al més difícil. Recordo el teu somriure quan eres a les
muntanyes", relata Jornet, que explica què li va ensenyar Brosse: "Vaig
aprendre al teu costat a sentir que la muntanya és més que tècnica. Vaig
aprendre a viure al teu costat amb passió les nostres passions,
l'esforç, les muntanyes, però també l'amistat i la família. Jo vaig
aprendre amb tu que les victòries no són les dels diaris, sinó les dels
nostres ulls, i les dels nostres éssers estimats. Jo vaig aprendre amb
tu el valor de la vida, per viure i perseguir els nostres somnis".
"Et
coneixia com 'le Boss', el millor competidor en la història de l'esquí
de muntanya la participació del qual era sinònim de victòria. T'he vist
com aquell que, passant desapercebut, estima el seu esport i transmet
aquest coneixement i els valors als joves perquè brillin per ells
mateixos. Jo t'he estimat pel teu amor a la vida, als teus éssers
propers, per la teva senzillesa i la teva sinceritat", afirma Jornet,
que afegeix: "M'alegro d'haver compartit moments amb tu, m'alegro
d'haver conegut la persona increïble que hi havia darrere de l'enorme
campió".
"Quan ens en vam anar a la muntanya era impossible pensar
que sortiria malament. El teu pas relaxat, fàcil, m'inspirava
confiança, seguretat. Al teu costat ens sentíem serens", explica Kilian
Jornet, i segueix: "Eres massa fort per a la muntanya, Stéphane, jo que
et vaig veure baixar per vessants impossibles a gran velocitat, saltant
grans cornises sense tremolar, virar sobre neus inesquiables... Com va
dir Messner, "la muntanya no és ni justa ni injusta, és perillosa".
"Has marxat massa aviat, Stéphane", conclou.
"Te'n vas anar
com vas viure, amb un somriure, amb amabilitat, sense fer soroll, i no
obstant això, en les altures. Sense dolor, caient com cau un arbre
suaument", diu Jornet, abans d'acomiadar-se del seu company i dir-li que
sempre el portarà al cor.
