ACTIVITAT 1. Conferència sobre el paper del mestre i les TAC, per Anna Pérez
Tal com se’ns va enviar al blink, l’objectiu de la conferència, duta a terme el dia 12/11/2012, era el de “conèixer les metodologies d’ensenyament i aprenentatge que incorporin adequadament les TIC als processos educatius”.
Les 10 idees més rellevants, després d’haver pres apunts i haver-los comentat en els seminaris corresponents, són:
- L’actualització de l’escola no ha de “posar en el mateix pupitre” la tecnologia. La reforma en educació s’ha de fer en metodologia. Si introduïm la nova dins l’antiga no avancem, perquè no tallem d’arrel el problema de la poca participació estudiantil en primera persona. TAC no vol dir tampoc eliminar allò anterior, sinó tenir més recursos, afegint-se als que ens interessin dels tradicionals.
- L’escola ha d’aplicar la nova tecnologia depenent de l’activitat: no es tracta d’utilitzar una mateixa tecnologia per a tot, pensant que ja actualitzem la metodologia d’aprenentatge. El que hem d’intentar és observar tots els recursos dels que disposem i escollir el que més s’adeqüi a les necessitats de cada activitat.
- Els alumnes han de treballar en equip: la introducció de noves tecnologies n hauria d’estar feta per ús personal. És molt important aprendre a interactuar i a treballar col·lectivament, cosa que no es propicia suficient en el model escolar que es presentava fins ara. Si introduïm l’última tecnologia a l’aula, hem d’intentar que se’n faci un ús compartit, amb el que s’aprengui amb els altres.
- Els mestres han d’intentar aconseguir tots els objectius pedagògics, tenint en compte la Taxonomia de Bloom (1956), que els ordena de més simple a més complex: crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar. L’error de molts mestres és que es centren en comprendre i recordar, a més de motivar com a afegit. Aquests objectius que sí que es compleixen en tots, o quasi tots, els casos corresponen als que són fàcils d’aplicar amb metodologies antigues, i fan que els mestres creguin.
- El professor ha de passar de ser analògic a ser digital: els recursos digitals permeten interactuar de manera més eficaç amb els altres i amb activitats molt diferents, amb les que l’alumne pot veure un món molt més ampli del que s’ofereix en altres suports, com per exemple un llibre de text, que només té text i imatge.Ha de partir de recursos mòbils, no ha d’estar lligat ni al llibre ni a un espai com el que són les quatre parets del centre: relacionar-se amb l’exterior.
- Ha de passar de ser aïllat a estar connectat: pots beneficiar-te i pensar pensar que els altres es beneficiïn de recursos virtuals: una persona que es tanca en el seu propi pensament no pot aprendre dels demés- A través del fet de conèixer les metodologies emprades per cada mestre. A de fer ús dels recursos que ofereix la xarxa per aprendre dels alres i aprendre a través de plataformes educatives.
- Els mestres han passat de ser consumidors a creadors: abans escollien quin era el material que volien impartir a les seves classes, i ara creen activitats adequades per cada grup, situació i necessitat. És un gran benefici pels mestres i els alumnes, perquè una persona que no sap en quin context es troba l’educador no pot entendre què és allò que necessita perquè els nens i nenes aprenguin. Si els recursos educatius i el que s’aprèn s’idea des del interior, el resultat és positiu.
- Projectes telemàtics: treballem en xarxa. És molt important fer saber què hi ha darrer d’una pantalla: persones, que poden ajudar-te a crear un projecte, com un conte, per exemple. un nen ha de saber que tota tecnologia està creada per persones i per a persones, que són les que miren, llegeixen, escolten i opinen sobre el que ells fan. Si mostren al públic què és el que fan, epr exemple, rebran suport d’altre gent que els iniciarà a continuar aprenent i compartint-ho. Amb l’exposició i el compromís, fa que els altres ho vegin i els fa protagonistes del seu propi treball.
- El mestre proposa, però són els alumnes qui ho fan, amb interacció, entusiasme i participació (els nens poden explicar als petits): donar veu a l’alumnat, que fa que es sentin importants. Quan a un nen no se li imposa una tasca a realitzar, se li dóna l’oportunitat d’experimentar en primera persona tota mena de recursos que el faran arribar a un objectiu d’aprenentatge. Se li dóna importància al que l’alumne vol fer, no al que el mestre pretén que faci.
- Es fa un mal ús de les noves tecnologies: l’escola de veure-ho i cooperar amb els pares per redireccionar la conducta.
