Noves entrades

22/11/09

LES ZERs, (OBSERVATORI DE L'EDUCACIÓ RURAL)

GIRONA | ANNA TARRÉS

Dir que la societat està canviant no és cap novetat. En els darrers anys, s'ha observat que les ciutats han modificat els seus hàbits, han augmentat demogràficament i han crescut no només territorialment, sinó que també en l'àmbit productiu i cultural. Sembla, doncs, que les transformacions han afectat els nuclis urbans, però què ha passat amb les zones rurals? Encara que la imatge de poble o de municipi tradicionalment agrícola sigui present en la ment de moltes persones, cal remarcar que aquests espais també han sofert intenses transformacions que els han comportat noves demandes i necessitats molt diferents a les que es tenien anys enrere, i s'han assimilat cada vegada més als nuclis urbans, fins i tot en la vessant educativa.

Des de fa un parell d'anys, moment en què es va crear l'Observatori de l'Educació Rural, les persones que integren aquesta entitat han estat analitzant, precisament, en quins aspectes han canviat aquells pobles rurals (de menys de 3.000 habitants) i quines són les noves demandes que han sorgit arran d'aquest canvi per tal d'adaptar el sistema educatiu d'aquestes poblacions a la nova realitat. Aquesta és la conclusió i l'objectiu principal a què ha arribat aquest centre de documentació i anàlisi: donar als habitants d'aquests municipis rurals un "nou Projecte Educatiu de Poble", tal com el defineix el mateix Observatori. De fet, aquesta proposta es desenvoluparia a través d'unes línies generals, però que al mateix temps comptarien amb línies més concretes per poder aplicar a la diversitat existent d'aquests nuclis (no tots han evolucionat de manera paral·lela).

Després de dos anys d'estudi i de recopilació de dades de 14 Zones Educatives Rurals (ZER) -en un principi es volia crear una base de dades de 19 ZER repartides per tot Catalunya (tres de les quals, de Girona)-, s'ha observat que aquests pobles han evolucionat en l'àmbit social, econòmic, ambiental, educatiu i en benestar.

Ara bé, es pot afirmar que el canvi que ha comportat la resta de processos ha estat el creixement demogràfic conseqüència dels moviments migratoris. Per una banda, els pobles han crescut per una arribada important d'estrangers, però també per l'elecció dels mateixos habitants a residir on han viscut tota la vida. Malgrat el procés de desruralitzacióque han viscut la majoria d'aquests municipis, d'altres han augmentat la seva subsistència econòmica basada en la indústria o el turisme. Aquestes incorporacions són les que han provocat que un 25% dels municipis rurals (aquells amb menys de 3.000 habitants) hagin augmentat demogràficament un 20% de mitjana.

Aquest nou entremat és el que ha motivat a plantejar una revisió, ja que per una banda, i a diferència d'abans, el nombre de nens que es troben en edat d'educació obligatòria (0 a 12 anys) ha augmentat. Segons defineix l'Observatori de l'Educació Rural aquest augment requereix noves estructures organitzatives que ajudin a gestionar l'educació en aquests municipis.

Recuperar un model pedagògic

Si bé l'educació rural s'havia basat sempre en un model pedagògic d'escola petita -basat en un ensenyament amb alumnes d'edats diferents en un mateix curs perquè enriquia el col·lectiu-, quan aquests espais educatius han crescut en nombre d'estudiants, s'ha redefinit el model adaptant-lo al funcionament dels nuclis urbans. El mateix col·lectiu de mestres considera aquest pas "contradictori", motiu pel qual des de l'Observatori s'ha proposat "repescar aquest model d'escola petita" i complementar-lo amb les noves necessitats.

Per l'altra, la diversitat lingüística existent avui dia a les classes al món rural també obliga a reflexionar si ha arribat el moment en què s'ha de posar a debat si el català ha de continuar essent l'idioma estructural de l'ensenyament, ja que molts dels idiomes presents són desconeguts pels transmissors dels continguts educatius.

En l'àmbit institucional, des de l'Observatori també es considera que cal que els ajuntaments d'aquests pobles incorporin i com a "prioritaris" dins dels equipaments municipals tant la llar d'infants com les escoles, ja que aquests dos espais s'han convertit en necessaris tant com ho són a les ciutats. A més, segons aquest grup, els consistoris també haurien d'ampliar les seves responsablitats i competències en matèria educativa, ja que a dia d'avui no desenvolupen tot el seu potencial.

A banda del que s'ha exposat fins ara, els pobles coneguts per ser de "pagès" també han augmentat en necessitats, vingudes pel canvi d'hàbits dels seus habitants. En l'àmbit educatiu les noves demandes s'han incorporat a través dels pares amb l'objectiu de facilitar que els infants assiteixin a classe en el mateix municipi de residència. És a dir, que el servei de menjador o dit d'altra manera, "l'educació en horari continuat" és un servei que s'ha intensificat en demanda amb el pas dels anys. Des de l'Observatori, s'ha posat de manifest que per tal que aquest servei sigui viable, caldria gestionar-se de manera compartida; és a dir, conjuntament guarderia amb escola en la seva totalitat (cuina i dinar). D'aquí sorgeix el concepte de Projecte Educatiu Comú (dels 0 als 12 anys), que també inclou la gestió del transport escolar als centres, un tema que s'ha admès com a "pendent", probablement a causa del factor econòmic.