Però el cent existeix
L’ infant és fet de cent.
L’ infant té cent llengües,
cent mans, cent pensaments,
cent maneres de pensar,
de jugar i de parlar
cent, sempre cent maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar,
cent alegries per cantar i comprendre
cent maneres, de descobrir,
cent maneres d’ inventar,
cent maneres de somiar.
L’ infant té cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li’n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura li separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans,
d'actuar sense el cap,
d’ escoltar i de no parlar,
de comprendre sense joia,
d’ estimar i sorprendre's només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja existeix,
i de cent li’n roben noranta – nou.
Li diuen:
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no existeix.
L’ infant diu:
Però el cent existeix.
Loris Malaguzzi
